[Traducción al castellano]Amb música, artesanies vàries, múltiples activitats per a totes les edats, debats i taules rodones, pel·licules i en un bon espai de divulgació d'eines, accions, moviments, i informació, milers s'hi han renit i aplegat al voltant d'una idea situada en un lloc on aquest any ha esdevingut l'Esperanzah, que es desplaça desde Bèlgica fins a la nostra terra.
26 de juny, arribada a la una del migdia al Parc Nou, al Prat de Llobregat, a la vora del barri de Sant Cosme, on s'ha realitzat el Festival Esperanzah.
On ens instal·lem? El col·lectiu PODEM ens vam instal·lar sota un arbre perquè no teniem una carpa per protegir-nos del sol!
Un cop montat l'estand i haver-nos presentat entre els voluntaris de torn, vam seure a xerrar i xerrar mentre de tant en tant venia algú per informar-se del nostre col·lectiu o per donar-nos suport inscribint-se a alguns dels formularis ( vaga de bancs, participació, autonomia alimentària o cooperatives integrals). Però no hi havia públic! Durant el dia erem les persones de cada paradeta les que passejàvem pel recinte coneixent les diferents associacions. Això sí, al vespre ja es va omplir d'aquells que venien als concerts i va haver-hi molt bon ambient!!
Dissabte al matí va seguir força paradet tot plegat, sort que a la tarda, després d'una taula rodona sobre “les possibles sortides a la crisi” es van parlar de molts temes diferents, però cap d'ells feia referència a l'esforça personal per canviar el sistema capitalista. Els hi costa parlar d'una alternativa perquè no en duen cap a terme individualment. És clar que el canvi l'ha de fer cadascú per llavors unir-se i cooperar...
... en cualsevol dels casos, el fet de que qui estava a la taula fossin el regidor del PP de l'Ajuntament del Prat, una persona de CiU, el diputat al Cogrés d'ERC joan Tardà, una dirigent de CCOO, una altra de IC-EiUA i una membre de Revolta Global va posar díficil el fet de que la taula rodona, realment ho fos de rodona.
Just després del pseudo-debat va haver-hi el teatrefòrum del col·lectiu PODEM amb una representació espectacular que ens va fer reflexionar sobre la figura de l'oprimit!! Si si, l'oprimit per la societat, per la família, pels pares, pels empresaris on el públic va sortir a representar el paper de la persona oprimida oferint-nos diferents maneres de raonar i actuar, va ser un bon exercici per tothom!
La nit del dissabte també ens va oferir molt bons concerts, llàstima que a la sortida vaig veure els porters corrent darrera un noi per pegar-lo...però no estàvem al festival Esperanzah? Em pensava que la no-violència també formava part d'aquest festival!
Però aquesta falta de coordinació i participació la vaig poder entendre després de saber que l'origen del festival han estat dues associacions del Prat que fa anys que volien importar l'Esperanzah i finalment ho han aconseguit! Espero poder participar en aquest festival l'any que ve, molts ànims!
27.06.09.//16:55
“Si Mahoma no va a la montaña, la Montaña va a mahoma”
Hem decidit repartir el “podem” entre la gent que espera trobar multicultura i alternatives, i que potser no ho sap, encara que l'alternativa és al diari “podem” publicada. I els hem repartit, veient que la gent s'interessa per llegir noves veritats, que no són tan noves, pero potser si desconegudes.
06.09// 23:55
Parlen una mare i una filla:
Vull anar a pendre alguna cosa (de beguda)... Què és això de l'Esperanzah? Quan em costa un cuba-libre? Quan em costa un cuba-libre al meu poble? Quan a Barcelona? Tot té un preu? Nou esperanzah's son dos cuba-libres? Aixó és un preu?
Faig tot el camí de l'alhambrada, desde l'entrada, reseguint els límits del lloc del festival i el que veig son parades i txiringos, de menjar, però tots el fan pagar...més endavant...Bisuteria, vestuari, i fins i tot, un mercat d'intercanvi. On es la lluita contra el capitalisme? Quina “Esperanza” tinc si tot té un preu? Ballar es gratis, però quin futur hi ha en tot aixó? M'agradaría un món diferent. On van tots els diners que m'he gastat en beure i en menjar? Intercanvi?
Els concerts, genials, però poca gent, realment és una suposició, pero mancava difusió de l'esdeveniment. Han estat bons moments de trobada y bona informació...
I el teatre-Forum PODEM! Quina actors i actrius!!! Ara hi crec, PODEM!!
Si fem les coses juntes, ho aconseguirem.
Al final, en l'últim concert abans de finalitzar el festival, l'organització va tenir la gentilesa de adreçar-se al públic i explicar que l'origen del festival i d'haber aconseguit ajuntar més de 200 voluntaris, mes de 150 colectius i associacions i haber fet realitat més de una 20a de concerts i tota la programació que es pot trobar a www.esperanzah.cat va surgir de la gent de Bèlgica en contacte amb associacions que treballen al barri de Sant Cosme de el Prat. I que l'any que vé, degut a l'éxit d'aquesta edició, tornarem a tenir Esperanzah! Més i millor!
Al finalitzar el Festival, encara perdurava la festa al llloc que s'havia rehabilitat per al descans dels voluntaris, amb una guitarra i uns cuants voluntaris i voluntaries amb poca son. D'allà en vam aprendre més coses de tot el què havia passat durant el fi de setmana.
Si el primer día ens va sorprendre veure passejar una parella de mossos per dins del recinte, el diumenge per la nit, un dels voluntaris explicava com després del seu torn de barra, va ser identificat pels mossos a l'interior del recinte del festival , per liar-se un porro, el cual li va ser prés de les mans, i cambiat per una multa, que els simpàtics agents de l'autoritat li van comentar que possiblement mai arribaría.
Más información:
|